Commodore Amiga 500

 Descarregar Pdf
andreu2

Andreu Ibáñez, un tecnòleg freelancer amb 30 anys d'experiència en el sector de les TI i actual director dels laboratoris TIC del Parc Científic de Lleida va donar, al maig del 2021, aquest Commodore 64 a l'Escola Politècnica Superior.

Amb més de 30 anys d'experiència, sempre ha estat involucrat en el sector de les noves tecnologies i gaudeix innovant constantment.

En els seus orígens va ser director tècnic de la multinacional Commodore a Espanya, famosa pels seus ordinadors Commodore 64 i Amiga, i va treballar també en Olivetti.

Actualment és especialista en l'ecosistema de Google en aspectes com:

  • Director d'un laboratori únic al món on fa projectes amb les diverses tecnologies de mapes de Google: el Liquid Galaxy LAB, situat al Parc Científic de Lleida.
  • Founder i organizer de Google Developers Group GDG Lleida, i coordinador en GDG Spain.
  • Mentor, Speaker i Administrador en els programes mundials de l'oficina Open Source de Google, el programa educatiu de les beques Google Summer of Code i el concurs Mundial Google Code-in.
  • Project Tango de Google, desenvolupador i speaker.
  • Especialista i Speaker en la tecnologia The Physical web de Google, per l'Internet de les Coses.

Història

El Commodore Amiga va ser un ordinador personal comercialitzat per Commodore International entre 1985 i 1994.

Commodore International era un fabricant d'ordinadors que, a finals dels 70, gaudia de gran prestigi entre el públic gràcies a el llançament de dos ordinadors ben diferents. D'una banda, el Commodore PET que estava destinat al segment professional i d’'altra banda, el Commodore VIC-20, un ordinador de baix cost destinada a el segment de l'usuari.

Però després del llançament d'aquests equips, Commodore va revolucionar el mercat amb el seu mític Commodore 64 l’any 1982.

El desenvolupament de l'Amiga, va començar també l’any 1982 amb Jay Miner, (desenvolupador de el conjunt de xips de l'Atari 800), com a dissenyador principal de maquinari d'Amiga Corporation. Inicialment va ser pensat com una consola de jocs de la següent generació, tot i que finalment va ser redissenyat com un ordinador de propòsit general.

El primer model va ser llançat en 1985 simplement com «The Amiga from Commodore», encara que posteriorment va ser designat com «Amiga 1000». El següent any la línia de productes Amiga va ser ampliada mitjançant la introducció de dos nous models, el «Amiga 2000» destinat a ús professional i d'alts gràfics, i el «Amiga 500» dirigit a l'ús en la llar.

El Commodore Amiga 500, més conegut com el Amiga 500, és un computador personal de la gamma Commodore Amiga que va ser llançat en 1987 a el mateix temps que el Commodore Amiga 2000. Mentre que aquest últim s'orientava a un mercat professional i d'usuaris avançats, l'Amiga 500 ho feia a l'mercat domèstic i de el videojoc.

El preu inicial, sense monitor, als Estats Units va ser de $ 595,95 dòlars. Ha estat el model de la gamma amb majors vendes, amb un èxit remarcable a Europa, on va dominar el mercat de l'videojoc per a ordinadors, rivalitzant amb les videoconsoles Sega Megadrive i Super Nintendo.

 Al 1991, és parcialment substituït pel Commodore Amiga A-500 Plus (una versió millorada de l'Amiga 500). Tots dos deixen de fabricar-se a mitjan 1992, sent substituïts pel Commodore Amiga 600 i posteriorment pel Commodore Amiga 1200. Malgrat ser màquines més avançades cap aconsegueix l'èxit de l'Amiga 500.

Especificacions Tècniques

CPU CISC Motorola 68.000-7,16 MHz la versió NTSC, o 7,1 MHz la PAL. Encara que implementa un model de 32 bits i té registres de 32 bits, així com un bus intern de dades de 32 bits, el seu ALU és de 16 bits, el seu bus extern de dades és de 16 bits i el seu bus d'adreces és de 24 bits , de manera que només pot adreçar 16 MB de RAM.

  • ROM: de 512 KB contenint el Kickstart.
  • RAM: 512 KB de XIP RAM per defecte (memòries intermèdies de so, memòria gràfica i programari coexisteixen en el mateix espai), ampliables a 1 MB de XIP RAM i fins a 8 MB de Fast RAM3 (direccional només pel microprocessador, sense compartir-la amb la resta del chipset). Ulteriorment la Fast RAM podia ser ampliada fins a 128 MB amb targeta acceleradora
  • Sistema operatiu: AmigaOS 1.2 o 1.3 (tenint micronucli multitasca preferent de 32 bits) depenent de la revisió.
  • Chipset OCS / ECS en els A500 + disfressats d'Amiga 500.
  • Versions a 50 Hz PAL o 60 Hz NTSC depenent de país.
  • Filtre de greus d'àudio controlable per programari (LED de funcionament brillant amb el filtre activat, més fosc amb el filtre apagat).
  • Compartició d'interrupcions IRQ (com el bus PCI).
  • Sistema d'IRQ amb 7 nivells de prioritats d'interrupcions. o Sense límit en el nombre d'interrupcions utilitzades. o Recursos gestionats per Autoconfig, molt similar a ACPI. Els recursos no eren numerats o etiquetats, simplement donats com quantitats i adreces de memòria.
  • No hi ha ports d'E / S específics, usa I / S mapejada a memòria separadament per a cada dispositiu.
  • Suport:

Unitat de disquet interna de 3,5 "i doble densitat, 880 KB en format estàndard Amiga, capacitat de llegir / escriure discos en format MS-DOS usant un sistema de fitxers addicional. A causa de la controladora, és capaç de llegir / escriure gairebé qualsevol format de doble densitat.

Fins a 3 unitats de disc externes connectables en cadena, de 3,5 "o de 5,25".

Disc dur extern IDE o SCSI per mitjà d'expansió (pot incorporar més prestacions, com ampliacions de memòria).

Unitat externa de CD-ROM Amiga A570 opcional.

  • Teclat: estàndard Amiga QWERTY / QWERTZ / AZERTY mecànic amb interruptors Mitsumi, conformat per 96 tecles incloent 10 tecles de funció, Ajuda, suprimir, bloc de quatre tecles de el cursor i el teclat numèric.
  • Carcassa: rectangular amb la part de el teclat en pla inclinat, molt similar a la de l'Commodore 64c. Al lateral esquerre, protegit per una trapa, hi ha el connector Guineu II d'ampliació. En el dret, unitat de disquet integrada. En la posterior, connectors: Dos connectors per joysticks digitals i ratolí (DE-9). El ratolí ha de suportar el protocol privatiu o bé connectar-se amb un adaptador. Dos connectors de so estèreo (RCA). Un port d'unitats de disquet externes (DB-23F), per connectar fins a 3 unitats en cadena. Un port sèrie RS-232 (DB-25). Port d'impressora paral·lel Centronics (DB-25). Connector d'alimentació externa (+5 V, +/- 12V) . Connector RGB analògic amb sortida de vídeo a 50 Hz PAL o 60 Hz NTSC (DB-23M).
   Darrera modificació: