La Generalitat de Catalunya ha distingit els professors de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL) Luisa F. Cabeza Fabra i Daniel Chemisana Villegas en la darrera convocatòria del programa ICREA Acadèmia 2018.

ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, es dirigeix a incentivar i recompensar l'excel·lència investigadora del personal docent i investigador (PDI) doctor amb vinculació permanent a les universitats públiques de Catalunya. Es tracta d'un programa d'intensificació de la recerca destinat exclusivament al professorat universitari que està impartint docència i que es troba en fase plenament activa i d'expansió de la seva activitat investigadora. Es contribueix així a la intensificació de la recerca i a la retenció de talent investigador dins del sistema universitari de Catalunya.

La Dra. Cabeza i el Dr. Chemisana han estat els dos únics docents de la UdL distingits en aquesta convocatòria ICREA 2018 d’un total de 45 guardonats elegits d’entre 324 aspirants. La selecció dels candidats a ICREA es basa en la revisió d'experts, on els únics criteris són l'excel·lència i el lideratge científics.

El reconeixement com a investigador ICREA Acadèmia implica la dedicació prioritària a activitats de recerca en una universitat pública de Catalunya durant els cinc anys de durada del programa. Així, el programa contribueix a intensificar la recerca que duen a terme professors universitaris que es troben en una fase totalment activa i expansiva de la seva carrera investigadora. Els guanyadors del guardó ICREA Acadèmia reben una subvenció per a la recerca durant un període de cinc anys.

Els premis es lliuraran properament en una cerimònia oficial. 

Luisa F. Cabeza Fabra és professora  titular a la Universitat de Lleida. Es va graduar a l'Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull, Barcelona) en Enginyeria Química a 1992 i en Enginyeria Industrial a l'any 1993, va obtenir el Mestratge en Gestió Industrial el 1995 i el seu doctorat en Enginyeria Industrial a l'any 1996. Va ser  investigador post-doctoral al Departament d'Agricultura, ERRC a Filadèlfia des de 1996 a 1998, i en 1999 es va incorporar a la Universitat de Lleida i va crear el grup de recerca GREA. És autora de més de 100 publicacions i protagonista activa en diversos fòrums internacionals, com l'Agència Internacional d'Energia (AIE), el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), i el RHC Renewable Heating & Cooling - Plataforma Tecnològica Europea.

Cal destacar que la Dra. Cabeza ja va gaudir en el període 2013-2017 d'una beca ICREA Academia (+ info).

Va començar a treballar en l'emmagatzematge d'energia termoquímica, sense deixar de banda la recerca amb un emmagatzematge tèrmic sensible i emmagatzematge de calor latent. En l'àrea d'emmagatzematge d'energia termoquímica, va treballar en el desenvolupament de la tecnologia de sorption per a calefacció i refrigeració d'edificis Els seus interessos de recerca se centren en l'eficiència energètica i sistemes renovables. Actualment, se centra principalment en l'emmagatzematge d'energia tèrmica, a partir de materials dels sistemes i aplicacions, amb gran interès pel punt de vista ambiental, incloent l'energia incorporada i les consideracions de mitigació de CO2. Actualment és la directora de l'Institut Politècnic d'Innovació i Recerca en Sostenibilitat (INSPIRES) de la UdL.

Daniel Chemisana Villegas  va iniciar la seva activitat com a professor a la Universitat de Lleida l’any 2010, essent des de 2017 catedràtic de Física Aplicada de la Escola Politècnica Superior. Dirigeix el grup SGR Sistemes Dinàmics Aplicats en Energia Solar, que aglutina a professors de les Àrees de Coneixement de Matemàtiques Aplicades (Sistemes Dinàmics) i Física Aplicada (Energia Solar). És en l'actualitat el professor més jove a haver obtingut la càtedra i la distinció ICREA Acadèmia de la Universitat de Lleida.

La línia de recerca del Dr. Chemisana consisteix en la combinació d'elements òptics i fotovoltaics amb l'objectiu d'optimitzar el comportament dels sistemes solars integrats en edificis. El fet d'operar sota condicions de contorn com la il·luminació solar (policromàtica i amb incidència variable deguda a la trajectòria solar) i les pròpies de la integració arquitectònica (orientació determinada, comportament addicional al de generació com a element constructiu, necessitat de minimització de moviments, etc.) eleven considerablement la dificultat i complexitat del sistema. Addicionalment, cal considerar que els condicionants imposats en moltes ocasions són antagònics (per exemple: generar la màxima electricitat i produir il·luminació natural). És a dir, s'han d'implementar metodologies d'obtenció de solucions de compromís que, d'acord als requeriments de l'aplicació en concret, maximitzin l'eficiència/comportament de forma acoblada. De forma general es pretén afavorir i impulsar la consecució d'edificis energèticament eficients (de consum nul o gairebé nul) mitjançant el desenvolupament de sistemes solars innovadors integrats arquitectònicament.