L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida lamenta profundament la pèrdua del professor Francesc Giné de Sola, catedràtic d’Universitat de l’àrea d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i una persona estretament vinculada a la nostra Escola, a la Universitat de Lleida i a diverses generacions d’estudiants i professionals.

Francesc Giné va iniciar la seva trajectòria docent a la Universitat de Lleida l’any 1994 i, durant més de tres dècades, va desenvolupar una intensa activitat docent, investigadora i de gestió universitària. Enginyer de Telecomunicació i doctor en Informàtica, la seva activitat acadèmica va estar especialment vinculada a l’àmbit de l’Enginyeria Informàtica, la computació d’altes prestacions i la computació distribuïda.

Però la seva trajectòria a l’EPS va anar molt més enllà de la docència i la recerca. Va ser cap d’Estudis en diversos períodes, sotsdirector entre 2007 i 2011 i director de l’Escola entre 2011 i 2018, una etapa especialment significativa en la història de l’EPS i en la consolidació del seu projecte acadèmic.

Durant el seu mandat es van impulsar iniciatives que avui formen part de la identitat de l’Escola. Es va posar en marxa la primera edició de la FIRST LEGO League i de la HackEPS, es va crear la primera doble titulació de l’EPS, en Enginyeria Informàtica i ADE, i la primera doble titulació internacional, amb el programa d’Enginyeria de l’Edificació i Civil Engineering amb VIA University College. També es va celebrar la primera World Wide EPS Meeting, es va impulsar el Màster en Enginyeria Informàtica com a primer màster oficial de l’Estat espanyol ofert en modalitat de Formació Dual, i es van obtenir els segells internacionals de qualitat EURO-INF i EUR-ACE.

Durant aquests anys també es va produir la incorporació a l’EPS dels estudis del Campus Igualada UdL, es va posar en marxa el Grau en Disseny Digital i Tecnologies Creatives, pioner a l’estat,  i es van assentar les bases de moltes de les dobles titulacions que posteriorment ha anat desplegant l’Escola. Una part important de l’EPS que avui coneixem porta, per tant, l’empremta de la seva etapa al capdavant de la institució.

Tanmateix, més enllà dels projectes, les titulacions i les fites assolides, el llegat de Francesc Giné és, sobretot, un llegat de persones.

Entenia l’Escola com un projecte col·lectiu i donava un valor especial a la proximitat entre el professorat i l’estudiantat, a la relació amb el territori i a la capacitat de l’EPS per obrir-se al món i oferir noves oportunitats als seus estudiants i el territori. Aquesta manera d’entendre la universitat es reflectia també en la seva forma de parlar de l’Escola. Amb motiu del 25è aniversari de l’EPS, escrivia sobre «el nostre projecte d’Escola d’Enginyeria» i expressava el seu agraïment a totes les persones que hi havien cregut i que continuaven fent possible aquell projecte.

Aquest «nostre» resumeix, en bona part, la seva relació amb l’EPS. Francesc Giné no va viure l’Escola com una institució aliena, sinó com un projecte del qual formava part i al qual es va dedicar intensament. I aquest vincle es va mantenir també després de deixar la direcció, quan va continuar participant en la vida de l’Escola i en els seus actes acadèmics.

La seva vocació de servei a la Universitat de Lleida el va portar posteriorment a assumir noves responsabilitats de govern com a vicerector d'Ordenació Acadèmica (2029-2020) i com a vicerector de Professorat, entre els anys 2020 i 2023. També des d’aquestes responsabilitats va continuar treballant al servei de la comunitat universitària.

Avui, l’EPS perd un professor, un investigador, un director i un acadèmic compromès. Però, sobretot, perd una persona que durant molts anys ha format part de la nostra història i que ha contribuït, amb la seva feina, la seva dedicació i la seva manera d’entendre la universitat, a fer possible l’Escola que som avui. En Francesc entenia l’Escola com una comunitat de persones. Valorava especialment la proximitat amb l’estudiantat, el compromís del professorat i la capacitat de treballar plegats per construir una universitat més oberta, més connectada amb el territori i preparada per al futur.

No el veurem pels passadissos, en els actes de l’Escola, compartint converses o interessat pel que hi passava. No podrem continuar comptant amb la seva mirada, la seva experiència i aquella vinculació tan profunda amb una institució que va ajudar a fer créixer, però el record de Francesc Giné romandrà en els projectes que va impulsar, en les persones que va acompanyar al llarg de la seva trajectòria i en les diverses generacions d’estudiants, professorat i personal tècnic, d’administració i serveis que vam compartir amb ell el camí de l’EPS i de la nostra Universitat.

Sisco, gràcies per haver format part de la nostra història i, sobretot, per haver contribuït a construir-la, perquè hi ha persones que passen per una institució i persones que deixen una part d’elles mateixes en allò que han ajudat a construir.

Descansa en pau