La demanda laboral i la tria dels estudis per part dels estudiants no van de la mà: matemàtics i informàtics voregen la plena ocupació i la matrícula a aquestes carreres disminueix

Descarregar Pdf

http://liceocuneo.it/mfi/wp-content/themes/twentyeleven-gpeanoweb/images/56675467-0.jpg

La demanda de titulats universitaris en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques creixerà a Europa un 14% fins al 2020, segons un estudi del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Vocació Professional. Les empreses voldran a aquests graduats, però probablement no els trobaran a Espanya perquè, malgrat que el nombre d'aturats de més de 25 anys supera el 21%, els estudiants no escullen les carreres que demana el mercat laboral.

Paradoxalment i malgrat aquestes informacions, l'any passat el nombre de matriculats en enginyeries va ser el que més va caure a les universitats espanyoles, un 6% respecte al curs anterior. Només 13 de cada 1.000 alumnes ha completat els seus estudis en aquests camps, segons dades d'Eurostat.

En aquest sentit,  les universitats com per exemple recentment la Rovira i Virgili (URV) fan una crida i posen de manifest que "les empreses busquen persones titulades en Enginyeria Informàtica". La URV gradua una trentena d'estudiants d'aquesta disciplina al final de cada curs acadèmic, però assegura que no n'hi ha prou. Segons aquesta versió, moltes de les companyies que tenen necessitat de tècnics d'aquest perfil no en troben perquè "el nombre de professionals formats és insuficient al territori. Com que no hi ha prou professionals titulats, no troben nous treballadors i no poden créixer".

Aquesta mateixa situació es extrapolable a la demarcació de Lleida on l'Escola Politècnica Superior de la UdL rep demanda regular de titulats en Enginyeria Informàtica per part de els empreses del sector ubicades a les comarques del Ponent i, en especial, al Parc Científic de Gardeny.

Segons dades del Ministeri d'Educació, la carrera d'Enginyeria Informàtica és la que assegura un percentatge d'èxit més alt a l'hora d'inserir-se en el món laboral. El percentatge d'afiliació a la Seguretat Social dels estudiants que s'han llicenciat en informàtica voreja el 78% quatre anys després d'haver sortit de la facultat.

No obstant, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) situa en el 100% el percentatge d'ocupació dels titulats en Enginyeria informàtica. Segons una enquesta feta l'any 2014 als estudiants que van obtenir la llicenciatura l'any 2010, es conclou que no hi ha treball a temps parcial i que més de la meitat dels contractes són fixos. Pel que fa als salaris, són òptims, ja que es concentren en la franja dels 24.000 als 30.000 euros anuals.

Els matemàtics i els estadístics són un altre col·lectiu que quan s'ha de posar a buscar feina en surt ben parat. L'Instituto Nacional de Estadística (INE) assegura que només un 5,7% dels estudiants que han obtingut una llicenciatura d'aquestes disciplines resta sense feina. L'índex de penetració en el mercat laboral és molt alt perquè, de fet, el 5,7% d'atur té la consideració de quasi plena ocupació.

El que està clar i es un fet inqüestionable és que qualsevol grau universitari millorarà les possibilitats de trobar una feina en el futur. Dins del col·lectiu de joves de més de 25 anys aturats la taxa d'atur es situa en el 21%, però aquesta taxa es redueix al 16% dins dels que tenen estudis superiors i al 5% entre els doctors.

Web

EL PAÍS (6/7/2015)

L'ECONÒMIC (5/7/2015)